Introducció #1

Papiroflèxia: Art i habilitat de donar a un tros de paper, doblegant-lo convenientment, la forma de determinats éssers o objectes.

Papiroflèxia neix de la voluntat de dues persones a una sobretaula, i amb l’ambició d’experimentar amb la literatura.

De la mateixa manera que podem agafar un full de paper i dotar-lo d’altres ànimes, doblegant-lo convenientment, també podem agafar un poema i, sometent-lo al filtre personal d’algú que no l’ha escrit, aconseguir una reinterpretació, basant-se en tot allò que li suggereixi o faci sentir.

Es proposa un punt de partida, però no d’arribada.

Pot ser poesia o relat curt, i l’únic condicionant és la limitació d’un espai físic on reproduir-ho i la voluntat de fer literatura sobre literatura. Exactament el que, en música, seria un solo de jazz, que aprofita una estructura musical per crear-ne una altra a sobre.

Fusa Díaz (subdirectora i redactora de la revista literària Granite & Rainbow) i Jordi Puig (dissenyador i maquetador de la mateixa revista), proposem un poema de partida a creadors que s’hi vulguin apuntar.

L’escollit en aquest primer número és un poema molt especial per a tots dos, l’original del qual no podrem reproduïr en aquest pamflet per questió de drets. Es tracta de “Coreografía”, de l’escriptora de Costa Rica Mía Gallegos. Si no el coneixeu, el podreu trobar al nostre blog (la dirección la teniu al final). Us recomanem llegir-lo per comprendre la totalitat de Papiroflèxia.

De la mateixa manera que proposem un punt de partida però no d’arribada, ens passa el mateix amb Papiroflèxia: sabem d’on surt però no a on arribaran els seus plecs; és per això que traduirem els poemes que s’escriguin aquí, al català o castellà, segons sigui la seva llengua original.

Els autors escollits són Ainize Salaberri (castellà), Salvador J. Tamayo (castellà), David Bo (català) i la mateixa Fusa Díaz (castellà).

Esperem que disfruteu de la lectura i recordeu que un tros de paper pot ser el que volguem.

Jordi i Fusa