PAPIROFLÈXIA. El porqué de todo

¿QUÉ?

Ya lo hemos dicho: Papiroflèxia nació en una sobremesa. No es exactamente, un panfleto, una forma que hacemos con el papel de una manera artística. Los pliegues son sencillos, rectangulares, y la forma final no es ningún muñequito, animal o cosa. Entonces, ¿por qué Papiroflèxia? Si es el arte y la habilidad de dar forma a un trozo de papel... ¿no es también la literatura, más concretamente la poesía, una manera de modificarlo? Papiroflèxia Pamflet, pues, lo pretende: ser el mismo arte o habilidad de reformar un trozo de papel, pero con las palabras. ¿Qué sería más, una forma de avión con un papel o un avión deshecho en un papel y, sobre esa superficie arrugada y desigual, un poema que hable de volar? En Papiroflèxia hemos apostado por esta última propuesta.

¿QUIÉN?

Jordi Puig, diseñador y maquetador de Granite & Rainbow, y Fusa Díaz, coordinadora y redactora de la misma, crean esta nueva y paralela vía. Las bases son las mismas que desde la revista: hacer llegar la literatura a quienes lo quieran. Hacerla llegar viva, en movimiento. En este caso, más concretamente con la brevedad de los poemas y los microrrelatos.

¿CÓMO?

Siendo un panfleto gratuito y trimestral, el Papiroflèxia tendrá un punto de partida común. Sobre un poema previamente escogido, los autores de cada número escribirán aquello que les inspire, de manera que todas las nuevas creaciones nacerán del mismo lugar pero acabarán desembocando en diferentes mares. Los poemas, que serán cuatro, irán duplicados: cuatro versiones originales y cuatro traducciones. En el caso de ser inicialmente en catalán, se traducirán al castellano. En el caso de ser inicialmente en castellano, se traducirán al catalán. ¿Por qué? El catalán y el castellano conviven en nuestras vidas de una manera natural y compatible, con invasiones lingüísticas, con apoyos: palabras que siempre se dicen en castellano, palabras que siempre se dicen en catalán. Una mezcla que el tiempo y las circunstancias así lo han querido, de modo que, si tenemos que crear honestamente, lo haremos con bilingüidad (a veces ni castellano ni catalán).

PAPIROFLÈXIA. El perquè de tot plegat

QUÈ?

Ja ho hem dit: Papiroflèxia va néixer a una sobretaula. No és ben bé, un pamflet, una forma que fem amb el paper d'una manera artística. Els plecs són senzills, rectangulars, i la forma final no és cap ninotet, animal o cosa. Llavors, per què Papiroflèxia? Si és l'art i l'habilitat de donar forma a un tros de paper... no és també la literatura, més concretament la poesia, una manera de modificar-lo? Papiroflèxia Pamflet, doncs, ho pretén: ser el mateix art o habilitat de reformar un tros de paper, però amb les paraules. Què seria més, una forma d'avió amb un paper o un avió desfet a un paper i, sobre aquesta superfície arrugada i desigual, un poema que parli de volar? A Papiroflèxia hem apostat per aquesta darrera proposta.

QUI?

Jordi Puig, dissenyador i maquetador de Granite & Rainbow, i Fusa Díaz, coordinadora i redactora de la mateixa, creen aquesta nova i paral·lela via. Les bases són les mateixes que des de la revista: fer arribar la literatura als qui ho volen. Fer-la arribar viva, en moviment. En aquest cas, més concretament amb la brevetat dels poemes i els microrrelats.

COM?

Sent un pamflet gratuït i trimestral, el Papiroflèxia tindrà un punt de partida comú. Sobre un poema prèviament escollit, els autors de cada número escriuran allò que els inspiri, de manera que totes les noves creacions naixeran del mateix lloc però acabaran desembocant a diferents mars. Els poemes, que seran quatre, aniran duplicats: quatre versions originals i quatre traduccions. En el cas de ser inicialment en català, es traduiran al castellà. En el cas de ser inicialment en castellà, es traduiran al català. Per què? El català i el castellà conviuen a les nostres vides d'una manera natural i compatible, amb invasions lingüístiques, amb recolzaments: paraules que sempre es diuen en castellà, paraules que sempre es diuen en català. Una barreja que el temps i les circumstàncies així ho han volgut, de manera que, si hem de crear honestament, ho farem amb bilingüitat (de vegades ni castellà ni català).