lunes, 7 de noviembre de 2011

David Bo


El David Bo (Tortosa, 1988) és un dels nostres autors seleccionats per al primer número de Papiroflèxia. Amb una poesia senzilla, accessible i preciosista, ens va conquistar des del primer moment. Escrits originalment en català, els seus poemes tenen la virtut de ser llegits sense floritures, escrits com es viu, amb un missatge clar que arriba i toca. De la mateixa manera que Mario Benedetti era entès com un poeta del poble, per la seva forma d'arribar intacte i llegible al públic, el David Bo té aquest estil... però en català, en avui, en ell mateix, en ara i per a ara. Per anar fent boca, us deixem alguns dels seus darrers poemes.


I
El xiquet té un llibre.
M'apropo.
Busca Wally.
"Com és, Wally?", pregunto.
"No ho sé", em diu.
"I com sabràs que l'has trobat?",
insisteixo.
Arronsa les espatlles
i em sembla que l'idiota
sóc jo.


II
era tramposa,
la nit que m'oferies,
perquè les teves estrelles
vivien totes.
era tramposa també
la nit de les estrelles mortes.
la bona era l'altra.
l'oblidadissa nit,
l'altra, on taüt i bressol
són imants.


III
com d'estrany se'm faria
trobar-te al carrer
malgrat el llit que compartim.

no trobar-te en aquest llit
com d'estrany se'm faria
malgrat no saber ni com et dius.


IV
Sé que això que em manté
despert
no és el cafè.

és que pugues
ballar
i jo no saber-ho.

Que more gent
que ni jo no he conegut
ni s'han conegut ells mateixos.

Que quan no plou
aquí, plogue allà.

Que s'acaben cançons
en orelles que no sentiran mai
la meua veu.

Que hi hagi tant pocs llibres
i tantes hores.

Que el que m'has dit
valgue també per qualsevol altre.
Que el que jo t'he dit
només valgue per tu.

Que tu que llegeixes
no estigues escrivint això.
Que tu que estàs escrivint això
no estigues llegint una altra cosa.

1 comentario: